Pàgina 26

És la conclusió d'alguns dels ponents de les jornades que ha organitzat l'STEPV a Xàtiva. Dijous va tindre lloc la conferència inaugural, a càrrec de Ciprià Ciscar, impulsor de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià i conseller d'Educació i Cultura en els anys huitanta. Dissabte es va reprendre la trobada amb la participació de Tudi Torró, inspectora d'educació i representant de l'STEPV en el Consell Escolar Valencià. Torró, que va analitzar la situació actual del plurilingüisme en el nostre sistema educatiu, va donar pas a Jaume Fullana, director del col·legi públic Gabriel Miró de Calp, qui es va referir a l'aplicació del Pla d'Ensenyament Bilingüe Enriquit (PEBE) d'aquest centre. A la vesprada fou el torn de representants sindicals de Galícia, País Basc, Catalunya i les Illes Balears, a més de la participació d'Escola Valenciana, a través del president de l'associació, Diego Gómez.

Algunes de les conclusions dels ponents responsabilitzaven els populars d'arraconar el gallec o el català a les Balears amb propostes d'introducció d'altres idiomes en l'ensenyament que retallen les assignatures que s'imparteixen en les llengües històriques d'aquests territoris. En aquest sentit, els participants van defendre que el plurilingüisme ha de partir de la llengua pròpia com a base de l'aprenentatge. També es va plantejar la necessitat que els professors siguen competents en les dos llengües oficials dels territoris declarats bilingües, amb una preparació correcta en l'àmbit de la didàctica. Pel que fa a les llengües minoritzades, es va defendre que la forma ni el temps a l'hora d'aprendre aquests idiomes pot ser el mateix que el d'una llengua estrangera. Les ponències que es van presentar a les jornades es penjaran a la plana de l'STEPV, d'aquesta manera qualsevol persona podrà consultar-les.